Si tens sort, un dia es creuarà un incondicional al teu camí, connectant de la forma més especial y única que existeix. A partir d’aquell moment tindràs un fidel company de vida, us tindreu un a l’altre, per poder compartir i recolzar-vos en tots i cada un dels moments.
La meva sort va arribar Març de 2010. Ell era el meu tot, si estava contenta, ell m’hi posava més, si estava trista, ell em treia un somriure, i si ni jo s’havia que tenia, simplement abraçant-lo tot anava millor. Junts érem un binomi imparable i inseparable.
Però, dijous 13.04.23, em desperto, vaig cap al menjador i la carona somrient que m’esperava cada dia ja no hi era… havia arribat el moment de dir-nos a reveure, i si… dic a reveure, perquè tots dos sabem que algun dia ens tornarem a abraçar de nou.
Imaginava que la teva marxa seria dura, però no s’havia que ho seria tant. Tot va passar tan ràpid… dimecres jugaves amb mi, i dijous ja no et podia abraçar. Son 4 mesos sense tu, 4 mesos de despertar-me i no veure’t, de voler-te abraçar i no poder, de passejar pel carrer sense tu, de no tenir els nostres moments sofà, de veure qualsevol joguina teva i faltar-me l’aire. I així podria seguir amb una llista infinita.
Però igual de llarga és la llista de tot el que em vas regalar durant els anys que hem compartit. Eres un gos esbojarrat, trapella i amb moltíssima energia, que desprenia alegria i felicitat allà on anaves. Eres tan especial i únic que et guanyaves el cor de tothom. Vas viure com un rei tots i cada un dels dies de la teva preciosa vida, i és que no et mereixies menys, eres el REI de la casa i sobretot el rei del meu cor. Només puc donar-te les gràcies per estar sempre al meu costat i ajudar-me a convertir en la persona que sóc avui. Beethoven te estimat, t’estimo i t’estimaré sempre. I no dubtis mai que allà on siguis et tornaré a trobar!!