Estimat Tro, Tronet meu, vida meva,
T’acabo de donar l’adéu final a Cel Amic, estic destrossat. Semblava que estiguessis dormint i que en un moment o altre t’anéssis a despertar, però no. Aquest ha estat el darrer adéu, no t’ho vaig poder dir en l’últim moment, et vaig deixar sol uns segons al bosc de casa, allà on ens agradava passar els capvespres abans de sopar plegats en família i tranquils, i quan vaig tornar ja m’havies deixat. Ja en tenies prou de lluitar contra l’adversitat i tot el que ens ha estat passant aquests darrers tres anys. Jo he fet tot el que he pogut o sabut per fer-t’ho el més còmode possible, però al final sembla que no he sabut interpretar prou bé les circumstàncies i te m’has escapat de les mans. Et demano disculpes per no haver estat plegats com sempre hem estat fins el darrer moment, no m’ho perdonaré mai. Faria el que fos per tornar enrere en el temps i fer-ho millor. Segurament era l’hora, segurament et tocava marxar, però hagués volgut tenir-te entre els meus braços en l’últim moment. com amb la teva àvia i el teu pare prèviament.
Te me n’has anat  i no he pogut fer res. Amb tu marxa bona part del meu cor. hem passat les millors estones, hem estat sempre junts des que vas néixer. Ens ho hem passat bé, molt bé, hem compartit aventures i una bona família, família de la que ja no queda res. Estic ben sol. El teu germanastre va evitar que l’endemà de la teva mort acabés amb el meu patiment allà a prop de casa, on ens agradava tant passejar amb el pare i l’àvia, als voltants dels cingles de la serra de Finestres. En aquests moments, poca cosa té sentit a la meva vida, el Floc és l’única cosa que, de moment, em manté actiu. Però ja el coneixes , sempre tan distant, poc emotiu, tan desconfiat, malgrat tots els anys que ha estat amb nosaltres des que el vam acollir. Ell també està desconcertat i segur que, malgrat tot, et trobarà a faltar el poc temps que li queda per endavant.
Has estat el millor company de vida, absolutament perfecte, el meu nen mimat. Un company excepcional en tots els sentits, el meu drac de la sort. Sabies com fer-me feliç en els moments més durs i complicats, quan vam haver de dir adéu plegats al pare i l’àvia. Tu sempre preparat per acaronar-me , per acompanyar-me on fos i quan fos. Sempre alegre, content, simpàtic i bonic. Una joia amb qui compartir part de la vida.
Amb el Nuc vam començar un cicle, una vida conjunta, un retorn a la família de quatre potes, va ser un punt d’inflexió. Amb la teva mort, el cicle s’acaba i torna a haver un altre punt d’inflexió a la meva vida i no se pas com m’ho faré per encarar-lo.
Se que trobaves a faltar l’àvia, com tots nosaltres. Segurament, no tant el pare, tot i que la família és la família i toca el que toca. La Cava posava ordre, ens donava alegria, pau i serenitat a tots. jo he intentat fer el mateix en la seva absència i se segur que no me n’he sortit com ho hagués fet ella. Espero que ara estigueu tots junts, també amb la mare, jugueu plegats novament i tinguis la tranquil·litat i la pau que et mereixes. Fes-los un petó a tots de part meva. Els enyoro cada dia de la meva existència a tots.
Sense ànima ni forces per a res, et dic que ja et trobo a faltar moltíssim. Fa tres dies que et vaig perdre i no se pas com afrontar la situació que em ve al damunt. De veritat, estic sobrepassat per les circumstàncies. Ja no em queda gran cosa…
Vosaltres em donàveu la vida, éreu la meva vida, em fèieu millor persona. Amb tu, ens complementàvem totalment, era com si la teva vida tingués un enllaç amb la meva, per estrany que pugui semblar, teníem una connexió més enllà del normal. Amb el teu final, s’acaba un cicle, una família, una vida. El nostre vincle era i serà etern, com amb la resta de la família.
Tro, el meu petit Fújur, descansa en pau. T’estimo i t’estimaré sempre. Pere