Maleït càncer, una altra vegada t’has emportat a un ésser estimat del meu costat. Com dius adéu a algú que no t’imagines poder viure sense ell?? Ho hem fet tot per tu, però tot i així, tinc la sensació que no n’hi ha hagut prou. Trobaré a faltar el teu caminar sigil·lós i elegant per tota la casa i també la gran habilitat que tenies per amagar-te dins la nebera. La teva cadira preferida és buida i el meu cor ho está més encara. Tans records… La gent que diu que és només un gat no entenen res de res.
Els comiats no són per sempre, no són el final. Ens tornarem a veure petit amic.
Vola alt Spike, vola lliure.