Rex,
Avui ens costa trobar les paraules, perquè dir-te adéu no és fàcil. Has estat amb nosaltres durant 16 anys, formant part de la nostra família d’una manera tan natural que ja no sabíem entendre la vida sense tu.
Ens has regalat amor sense condicions, lleialtat absoluta i moments que quedaran per sempre gravats als nostres cors. Has estat company, amic, protector i consol. Sempre present, sempre fidel.
Els últims anys no han estat fàcils. La demència et va anar allunyant a poc a poc, fins i tot quan ja no ens reconeixies ni sabies el teu nom. Però nosaltres sí que sabíem qui eres. I encara que la teva mirada ja no ens identifiqués, el teu amor continuava sent el mateix, i el nostre cap a tu no va canviar mai.
Vam estimar-te fins al final, cuidant-te com tu ens vas cuidar tota una vida. El dia 6 de desembre ens vas deixar, però no ens has abandonat: vius en cada record, en cada racó de casa, en cada moment compartit.
Gràcies, Rex, per tot el que ens has donat. Descansa en pau, petit. Sempre seràs part de la nostra família.
Amb tot el nostre amor,
la teva família