Vas arribar a casa després d’haver passat gairebé 12 anys de la teva vida amb la família de la Carme i el Jordi, amics nostres, i els seus fills, l’Isaac i el Sam. Ells van confiar en nosaltres perquè fóssim la teva segona família. Durant aquests darrers 5 anys, que han estat meravellosos, ens has omplert de vida, ens has acompanyat en tot moment, ens has fet riure i plorar i ens has ensenyat un munt de coses sobre tu i, alhora, sobre nosaltres.
Tot i que ja sabíem que qualsevol dia podria passar, has marxat sense que gairebé tinguéssim temps de pair-ho. Ara aquesta casa està una mica més trista perquè ja no et veurem caminar amb aquell porte i elegància, ja no sentirem ni els teus “runs” fluixets ni la teva veu ronca, ni les teves urpes picant a terra; ja no podrem notar la suavitat del teu pelatge ni perdre’ns en el verd intens dels teus ulls…
Gràcies per haver-nos fet millors persones. T’estimem infinit, Nushu!
Que el sol t’il·lumini eternament.
La teva família: Kai, Albert i Susanna