Estimat Nuc, ha passat un mes des que vas marxar. Altres vegades hem estat temps sense veure’ns, però ara és diferent, perquè sé que ja no et veuré més i això em fa posar molt trista, així que vull pensar en tot el que hem pogut gaudir plegats aquests nou anys per animar-me una mica.
Quan ens vam conèixer jo era petita i a tu et veia molt gran i fort. En veure’t nedar em vas impressionar de debó… volia saber-ne com tu! ❤️
A mi al principi em feia por i només volia jugar i mullar-me una miqueta en aquell toll tan gros tot tornant de Montfalcó… però poc a poc tu me’n vas anar ensenyant a l’estany d’Ivars, a Castell del Remei, al canal, al Congost de Mu… i vaig anar perdent la por.
Recordo el dia que el Manolo regava les pomeres a manta i ens vam tornar bojos d’alegria, quanta aigua, a la Segarra no n’hi havia tanta! 🍏🍎🤣🤣
Però on et lluïes més era a la teva piscina, és clar! N’eres el rei, el qui més l’ha gaudit amb diferència, segur! 🏊🏼♀️🥇
També recordo els entrenaments de la Marxa dels Castells, en què fèiem més de 30 km en un matí i després el Josep deia que l’endemà et passaves el dia amb les potes enlaire 🏃🏼♀️🏃🏼♀️🐕🐕😅
Darrerament ja no podíem fer totes aquestes excursions perquè a tu ja et feien mal les potes, però encara fèiem alguna volteta a prop de casa o ens vèiem al jardí 🌷🌺 Per sort, encara has pogut conèixer la meva nova amiga, la Puça. Ella és petita i encara no sap nedar, però jo n’hi ensenyaré com vas fer tu amb mi, tot i que no en sé tant, eres el gran mestre! 🔝🔝
Amb tots aquests bons records del que hem viscut junts em sento afortunada d’haver pogut conèixer-te i viure tantes aventures junts 🥰
Jo ja començo a ser gran i no tinc tanta energia com abans, però la Puça em fa jugar amb ella com jo feia amb tu…
Qui sap, potser ens retrobem algun dia i tornarem a jugar plegats.
T’estimo molt ❤️❤️❤️❤️
Estel