Pensàvem que no arribaria mai aquest moment, Maggy. No volíem fer-nos a la idea que arribaria el dia que ens hauríem d’acomiadar de tu, que arribaria el moment de no poder veure’t més. Volíem seguir creixent molts més anys al teu costat, però el destí ha volgut separar-nos. Se’ns cau el món a sobre escrivint aquestes paraules, perquè sabem que mai seran suficients per donar-te les gràcies per tot el que has fet per nosaltres.
Fa quatre anys vam prendre la millor decisió que podíem haver pres mai: salvar-te. Però llavors vam adonar-nos que vas ser tu qui ens va salvar a nosaltres. Vas arribar a casa amb una motxilla molt grossa que no et deixava viure. Et vam demostrar que podies sentir-te estimada, protegida, una més de la família. Et vam demostrar el que et mereixies de veritat i et vam cuidar tan bé com vam saber. T’has arribat a convertir en un dels pilars fonamentals de la casa i, per això, no podem acceptar el fet d’haver-te perdut. No podem acceptar que ja no et veurem més voltar per aquí, que ja no ens vindràs a rebre a la porta cada vegada que arribem a casa, que ja no ens cridaràs perquè et donem menjar, que ja no ens faràs els teus petons i massatges que tant ens han ajudat… És molt dur pensar en una vida sense tu i les llàgrimes són infinites quan som conscients que ja no et podrem abraçar mai més. Ara la Lua et busca, et necessita. Han estat quatre anys fent-vos companyia l’una a l’altra i, tot i les diferències, us heu estimat.
Però, malgrat que la vida ens hagi separat, nosaltres seguirem estimant-te com hem fet fins ara. Seguiràs formant part d’aquesta família perquè aquesta sempre serà casa teva. Et recordarem per sempre, amb amor i amb la tranquil·litat d’haver pogut viure aquests anys amb tu i d’haver-te donat la millor vida que podies tenir. No seràs mai oblidada, d’això no en dubtis.
Sabem que ara ens cuidaràs des de dalt, ens protegiràs i ens ajudaràs a seguir endavant, perquè seràs el motiu per fer-ho, seràs la força que ens farà continuar. Seguiràs aquí present i ens acompanyaràs en cada pas que fem. Estem segurs que, a partir d’ara, ets l’estel que més brilla al cel, perquè el teu amor incondicional és immens. Vas ser un regal de la vida i estarem eternament agraïts.
La Lua i nosaltres et trobarem molt a faltar, no t’ho arribes ni a imaginar.
Tant de bo ens tornem a veure, Maggy, t’estimem infinitament.
