17.08.2011
Avui miro enrere i em costa creure com de ràpid passa el temps. Sembla que va ser ahir quan vas arribar a la meva vida i, sense saber-ho, vas omplir tot el meu cor d’un amor que ni tan sols sabia que existia.
La història d’11 anys de passejades diàries, viatges, de les migdiades al meu costat, de les mirades que ho deien tot sense necessitat de paraules. És la història d’un amor sincer, pur i incondicional.
Has estat al meu costat en moments que ningú ha vist. Has celebrat les meves alegries i has alleujat els moments de més angoixa i tristesa només amb la teva presència.
M’has ensenyat a estimar sense demanar res a canvi.
Potser per al món només ets un animal, però per a mi ets casa, ets família. Ets aquell trosset de felicitat que m’esperava cada dia en arribar a casa.
Has aconseguit que els meus amics també fossin una mica la teva família. T’han cuidat, t’han mimat i t’han estimat com jo ho he fet.
I els anys passen, els moments volen, però l’estima que ens has regalat és eterna.
Gràcies per haver-me triat. Gràcies per cada instant. Gràcies per tota una vida d’amor.
11 anys, 4.018 dies, milions de records… i un amor que durarà per sempre.🤍🐾