Tot i que pensàvem que series eterna, Kibo, fa una setmana que has marxat. Ens has acompanyat durant 11 anys (que no són pocs) i havies arribat a formar tant part de la rutina de la nostra família que el buit que has deixat és impossible d’omplir. Encara ara ens sembla estrany no sentir les teves potetes passejant per casa, no veure’t aparèixer pel menjador o no veure llum per la nit a la teva habitació.
Has estat molt més que una mascota. Has crescut amb nosaltres, has estat present en etapes molt importants de la nostra vida i, sense adonar-nos-en, et vas convertir en una petita companya imprescindible del dia a dia. La casa tenia una mica més de vida perquè tu hi eres.
Et recordarem sempre pel teu caràcter fort, les teves ganes de menjar i la teva força, perquè fins a l’últim moment vas continuar corrent, explorant i buscant-nos per tota la casa. També recordarem les teves manies, les teves enfadades quan et molestàvem massa i aquella manera tan teva de fer-nos saber què volies.
Aquest últim temps et vas tornar més tranquil·la i més carinyosa, i ara entenem que simplement volies estar a prop nostre. Ens queda el consol d’haver-te pogut cuidar fins al final i d’haver-te donat tot l’amor que mereixies, igual que tu ens el vas donar a nosaltres durant tots aquests anys.
Gràcies per cada moment, Kibo. Per les corredisses, pels matins esperant-nos, per les estones tranquil·les i per haver format part de la nostra família d’una manera tan especial. Sempre tindràs un lloc a casa i als nostres cors.❤️🐰
