Preciosa Frederica nostra, trenca el cor i encongeix l’ànima escriure’t aquestes paraules, però
totes les reines tenen el seu missatge de comiat i tu no seràs una excepció perquè has estat la
nostra reineta durant més de deu anys. Ens sap molt greu haver trigat a escriure-te’l, però ha
costat trobar les forces per expressar tants sentiments i emocions sobre paper.
Fa ja unes setmanes, cap a l’albada, a casa i envoltada de tots nosaltres – com de ben segur
hauries volgut – vas aclucar els ullets per última vegada, regalant-nos per darrer cop aquella
carona de bondat, serenitat, pau i tranquil·litat tan característica teva.
Totes les gràcies que et puguem donar es quedaran curtes. Ha estat un plaer i un privilegi poder
fer camí al teu costat i compartir tot aquest temps amb tu, però s’ha fet massa curt. Has estat,
sense cap tipus de dubte, un regal que ens ha fet la vida i que un maleït tumor ens ha robat
sense pietat.
Vam triar un nom molt gran, típic de la reialesa i la noblesa, per a una gosseta molt jove que ens
va conquistar el cor des del primer moment que la vam veure. “Frederica” significa “pau
poderosa” i s’ha de dir que has honrat i fet justícia al teu nom tots i cadascun dels dies que has
viscut entre nosaltres.
Has estat una membre essencial de la nostra petita però gran família. Una filla peluda
excepcional i la millor germana gran que la Valentina i el Maurici hagin pogut tenir. Has estat
per a tots nosaltres un ésser de llum i de puresa, de lleialtat incomparable, com una espelma en
la foscor, com un far que il·lumina el rumb en la immensitat de l’oceà, com una brúixola que
assenyala el nord quan el camí es torna confús. Has estat alegria en la tristesa, esperança en la
desesperació, calma en la tempesta, il·lusió en el desengany, dolçor en els moments amargs,
companyia en la solitud.
La més fidel companya d’aventures, viatges, excursions i passejades, pel bosc, pel riu, per la
muntanya, per la platja, per ciutats, per on fos – això era el de menys – però gaudint sempre al
màxim. Ensenyant-nos una altra de les teves grans lliçons: s’ha de gaudir del trajecte lentament,
a cada pas, sense pressa, prenent-se el temps necessari per apreciar cada flor, cada arbre, cada
pedreta, cada detall…
Has estat estimada com la que més, no només per nosaltres – els teus papis i els teus germanets
peluts – sinó també per la immensa majoria de les persones i animalons que t’han conegut:
família, amics, veïns, gent del poble i de més lluny, veterinaris, estilistes canins, companys de joc
i un llarg etcètera. Tothom qui ha tingut l’oportunitat de conèixer-te una mica, s’ha enamorat
de tu i t’ha apreciat. Senzillament, era impossible no fer-ho, princesa.
És una gran paradoxa tenir el cor tan buit i tan ple a la vegada: tan buit per la teva absència i tan
ple pels records compartits i experiències viscudes amb tu. Ara són temps molt durs i difícils per
nosaltres. Era fàcil i planer caminar al teu costat, però ara ens toca aprendre a fer-ho sense tu i
ens costa, Frederica, ens costa moltíssim. Però ho farem, i ho farem pensant en tu, perquè
sabem que és el que hauries volgut, i et prometem cuidar-nos entre nosaltres, com tantes
vegades ho havies fet tu quan hi eres. Encara que físicament ja no et podem veure, ens
acompanyes sempre, et tenim al cap i al cor i t’estimem moltíssim. T’estimem i t’estimarem
sempre!
Corre lliure i sigues molt feliç al cel dels gossos, petitona nostra. Segueix regalant somriures,
panxolines, llepadetes i cops de cua i de pota a tots els que et trobis pel camí. Busca la iaia Sara,
ella et cuidarà molt bé fins que puguem tornar a estar tots junts. No sabem quant temps passarà,
però espera’ns a l’altre cantó de l’arc iris, perquè tornarem a trobar-nos segur. Fins sempre,
amor nostre!
Papis, Valentina i Maurici.
