Has estat una companya meravellosa, ha estat molt fàcil estimar-te, acompanyar-te, educar-te.
La malaltia t’ha acompanyat tota la vida i des de petitona has tingut dolors, però mai t’has
queixat, mai tem sentit plorar, sempre has estat alegre i carinyosa , amb ganes de viure
aventures i gaudir de platja i muntanya, donant-nos tot l’amor que tenies guardat, fins l’últim
moment l’hem sentit per tots els racons de la casa i d’allà on estiguéssim.
Sols demano que allà on estiguis, per fi, ja no tinguis dolor i puguis descansar com et mereixes,
nosaltres aquí haurem d’aprendre a viure sols amb el teu record i amb aquest dolor que no
ens deixa respirar.
Fins sempre Dana, molts petons de tots nosaltres, arribarà el moment en que tornarem ha
estar junts, fins llavors descansa rateta.