Caveta meva, ja fa molts dies que et vam donar l’últim adéu envoltada de família i amics i no ha estat fins ara que he trobat les forces per expressar el que ja saps, que et trobo molt a faltar, que les nostres vides ja no són iguals sense tu al nostre costat, posant pau i donant alegria i ganes de viure allà on fossis, fent-me millor persona. Voldria que estiguessis encara aquí amb nosaltres, abraçar-te i omplir-te de petons, però entenc que després de quasi 16 anys era moment de retrobar-te amb el Nuc, de reposar després d’una vida plena d’emocions i moments excepcionals. Cada vegada em queda menys cor per compartir amb la resta, no se com m’ho faré quan hagueu marxat tots. Igual que li vaig dir al Nuc, el nostre vincle esdevé etern, i espero que les nostres ànimes es retrobin en el futur. Descansa, bonica, descansa, i recorda…
“You are my sunshine, my only sunshine
You make me happy when the skies are grey,
You’ll never know dear, how much I love you
Please don’t take my sunshine away”
T’estimo i t’estimaré sempre. Pere