Adéu Bruna…
Has arribat al final del camí… i es un privilegi que l’hagis volgut fer amb nosaltres…
Has marxat tal i com vas arribar, sense fer soroll, amb bonhomía i fidelitat.
Has portat la malaltia amb dignitat i força de voluntat, però arriba un moment en que quan no hi ha possibilitat de millora, fem servir el que ens permet que no pateixis mes i marxis amb la tranquilitat que et mereixes.
Has estat una bona companya i la resta del camí que ens queda per fer el faràs al nostre cor.
No t’oblidarem mai, no et podrem oblidar mai, mai podrem omplir el buit que ens deixes.
Adéu Bruna…