Brena, et vam adoptar pensant que tindríem una gosa, una gosa amb la que jugar, sortir a passejar, pentinar, consentir, ensenyar,..
I la sorpresa va ser quan tu vas ser la que ens vas ensenyar a nosaltres el que era estimar incondicionalment, ens vas ensenyar el que era compartir moments únics amb tu, el que era tenir aquest pilar tan important en els bons i no tan bons moments, lo especial que ens has fet sentir com a família, l’orgull que ens has fet sentir sempre i que poguéssim dir amb el pit ven enlaire. Si, si, és la meva gossa, si ho sé, si és única, si, la més bona del món, si, fa molt de cas, si, és preciosa, ui si i tant que la pots tocar, ella sempre es posarà al nivell de la teva necessitat. Si nota que et falta alegria, ella te la donarà, si nota que et sobren tensions ella et relaxarà, si nota que necessites calma, ella et regalarà aquesta calma, perquè ella era així, especial, única, immillorable.
Només podem dir-te que gràcies per tot!
Amb molta duresa hem hagut de deixar-te volar i que brillis allà a el alt, a la lluna, però sempre estarem a tocar i els nostres cors estaran plenes de tu!
SEMPRE I PER SEMPRE!
T’ESTIMEM
La teva família.