“Tot va començar a una festa de primavera de l’escola. La Braddy estava amb els seus germans i quan la vaig veure em vaig enamorar. Era molt trapella, mossegava sabates, mitjons, robava menjar i li encantaven els premis. A tothom li robava el cor i sempre aconseguia premis extra. Com era bellugueta i no feia cas a agility la vam apuntar. Va competir uns anys fins que la vam jubilar. La seva vida perruna va transcòrrer de Barcelona a Manresa “Pinedes”. Li encantava la muntanya, fer forats a la terra per amagar el pa i dormir ben tapada amb la seva manta al costat de la llar de foc. Els seus passejos lliures per la muntanya amb l’Andrés.”
Bon viatge “Braddy” “abueli” “loli” “piqui”