Estimat Ausi. Portar-te a casa va ser la millor decisió que podria haver pres mai. Aquests 10 anys que hem pogut compartir estic segura que han servit per esborrar els teus anys anteriors, que pensem que no van ser gaire amables.
Has conegut el que és sentir-se estimat, nosaltres, la teva família t’adorem i ens ha agafat per sorpresa la teva partida, has marxat sense fer soroll, al teu estil petit meu. Encara no ens en sabem avenir. No hi ha consol, si et tingués al davant et diria que t’estimo amb tota la meva ànima i que gràcies per tot l’amor que m’has donat. Des del primer dia que et vaig veure em vas robar el cor. Has estat un gosset molt dolç tot i la teva timidesa, la deixaves de banda sempre que era el moment de la nostra guerra de petons i mimos.
He gaudit molt de la teva companyia durant les nostres excursions al bosc, sempre estaves a punt per un sortideta.
L’Inuk s’ha quedat molt moix i tots hem de treure forces i simular normalitat perquè no se’ns apagui.
Ausi, corre com tu feies a tota velocitat que gairebé no et vèiem ni passar, s’han acabat els dolors de la vellesa, ara ets lliure, corre Ausi, corre!! Jo tanco els ulls i t’imagino així, i veig els teus preciosos ulls de color mel amb les teves pestanyes rosses mirant-me com feies abans i que semblaves dir-me …mira mama com corro!!
El teu germanet humà, el Dídac també et vol dir unes paraules: Ausi, he disfrutat molt tots aquests anys amb tu, sempre tant mimós i simpàtic. Sempre estaré pensant en tu. Et trobaré molt a faltar.