Aquesta primavera, la flor més bonica de totes no sortirà. No ens podrem fer la nostra ja mítica foto de primavera. Però estem segurs que allà on sigui que vagis hi tindran el jardí més preciós que mai hagin vist. Tu el convertiràs en un jardí ple de llum, pau, bellesa i amor.
T’ho he dit a l’oïda mil vegades, pero t’ho repetiré:
GRÀCIES. PERDONA. T’ESTIMO.
Gràcies. Audrey, bonica, princesa, amor, mumita. Tenir-te ha estat un dels regals més bonics i màgics que he tingut en aquesta vida. Quina sort, la meva. Sembla que fa quatre dies que vas arribar en aquell avió de Montreal. No vam dormir en tota la nit sabent que arribaries en poques hores. Com vam plorar d’emoció al sentir el teu lladruc. Tant petita i patosa, i amb quina seguretat et passejaves per a l’aeroport. Dotze anys. Que curts se’ns han fet. Mai n’hauriem tingut prou de tu. Ens hem fet tanta companyia, ens hem divertit i estimat tant. També hem patit juntes i lluitat plegades. Res hauria estat igual sense tu. Gràcies, gràcies per haver estat la millor de les gosses. Tan valenta, confiada, segura de tu mateixa. Amb una mirada humana, inclús després dels últims dos anys i mig cega. La mirada de bondat més pura que he vist mai. Ens has ensenyat tant. Quina valentia i resiliència, la teva. Deixes un buit immens a la nostra família. Tots t’estimem tant. Gràcies per haver estat tan pacient i comprensiva sempre amb tot. Gràcies per haver integrat a l’Odette i als nens amb tanta facilitat a la família. Tu ens has ajudat a crear la família que som. La família de la que sempre formaràs part i on sempre seràs benvinguda.
Perdona. Perdona per no haver-te pogut salvar. No ens ho perdonarem mai. Hauries d’haver estat amb nosaltres encara molts més anys. Et faltaven moltes coses per viure i els últims anys els haguéssis pogut viure amb més salut. El que t’he promès ho compliré. I tant que ho faré. Aniré a totes. Perdona també per no haver-te deixat marxar abans aquests dies. Les ganes d’abraçar-te i mirar-te eren massa grans. No podia imaginar-me res sense tu al meu costat. Ho sento petitona.
T’estimo i t’estimaré sempre. Et duc a la pell, al cor i als pensaments. Com pot ser que ja t’enyori tant tantissim. Viuré assaborint cada un dels nostres records juntes, cada olor, cada rialla, cada aventura, cada viatge, cada caricia i cada un dels petits i grans moments que ens has regalat. Descansa i sigues feliç. Ho mereixes tot. Ara mateix només em consola pensar que algun dia ens tornarem a trobar. Sempre seràs el nostre àngel. Vola alt i busca prats amb sol, rius, neu i troncs per rosegar. T’estimo flor preciosa.
Lo nostre no pot acabar aquí. Fins aviat. Papa, mama, Odette, Liam i Noah.