La primera vegada que et vaig veure, et mirava a tu i als teus germans sense saber a qui acollir, en principi, durant uns dies. Tu vas bordar, i jo et vaig fer cas, sense saber que estava sent el nostre primer dia. Dues setmanes després, jo ja no podia separar-me de tu, ni tu de mi. Així doncs, vaig decidir adoptar-te amb la idea de donar-te una millor vida quan, en realitat, me l’has donat tu a mi.
Ara m’ha tocat dir-te adeu, però t’has convertit en un trosset molt gran de mi que sempre m’acompanyarà amb molt d’orgull per haver-nos omplert de vida i pel que ens hem convertit després d’haver-nos conegut.
Només em queda esperar que, en totes les altres vides que ens queden per viure, ens tornem a trobar, a escollir i a viure’ns amb la mateixa llum i felicitat com ho hem fet fins ara. Amb les mateixes ganes de pujar muntanyes i de fer camí juntes.
Gràcies per aquest preciós viatge i per tots els records bonics amb els que ens deixes. La teva família et trobarà molt a faltar, les persones que t’han conegut et recordaran sempre com la gossa més simpàtica i expressiva del món i, els teus amics perrunos estaran desitjant retrobar-se aviat amb tu per continuar treien pedres del riu.
Estàs sent la meva pena, però has sigut la meva sort i amb això em quedo, amb el record del que vam ser.
T’estimo molt Arya, abans, ara i sempre!!